jump to navigation

El primer libro 4 Juny 2011

Posted by Carles Campomar in Inédits.
add a comment

 

 

Después de trescientos años, el primer libro, huérfano de palabras, empezó a recordar aquellos primeros días, donde sus amantes novelas se pusieron rojas por ser complacidas por esos versos sin rima de un joven escritor, que no sabia coger esa pluma sin tinta, que murió sin ser reconocido en su ciudad, donde nadie es profeta.

Una part de mi 10 Juny 2010

Posted by Carles Campomar in Inédits.
add a comment

 

Una part de mi m’ha ensenyat…
A sobreviure en aquest món ple de injustícies,
a estimar a la gent què tenim al voltant.
i no deixar que una petita cosa ens faci tirar enrere.

Una part de mi m’ha demostrat…
Què lluitant tot es pot aconseguir,
què parlant tot és més fàcil,
què insistint ho podem tenir gairebé tot.

Una part de mi és…
Una lluitadora de la vida,
una mestre en tots els sentits,
una amiga com cap altre.

Una part de mi m’ha escoltat…
Ens els moments més difícils de la meva curta vida,
en les estones divertides que hem passat junts,
en els moments tristos que a tots ens toquen viure,
en els moments què he necessitat consells.

Una part de mi m’ha donat…
La força per ser valent i aconseguir lluitar per la dona que estimo,
tot el que tenia a l’abast per què no em faltés res,
la tranquil·litat en els dies més inquiets que hem viscut,
l’amor què una persona pot tenir.

Una part de mi…
Ets tu, la millor mare del món.

Poema a Relats en Català: Les estrelles fan de llumí 26 Mai 2010

Posted by Carles Campomar in Inédits.
add a comment

Mirant aquesta terrassa on les estrelles fan de llumí,
tan buida però a la vegada tan plena de gent,
tan trista a la mirada dels vianants,
l’alegra la llum d’aquest edifici intranscendent.

Les cadires buides ploren,
recordant les històries del passat,
d’aquelles parelles ara trencades,
que allà assegudes es van jurar fidelitat.

El nen camina sense direcció,
buscant un futur molt llunyà,
passet a passet s’anirà acostant
per aconseguir allò impensable que és la immortalitat.

Les fulles dels arbres ploren,
i el vent les llàgrimes els va eixugant,
saben que la tardor s’acosta,
i germanes seves marxaran volant.

Aquella deesa del vestit verd,
agafada de la mà del seu príncep blau,
ignora que ell s’ha convertit en ogre,
i que a unaltra princesa està estimant.

Aquelles finestres il•luminades,
amaguen mil històries sense final,
mentre alguna llum s’apaga,
perquè una parella es va a estimar.

Un quadre no té paraules,
però si mil històries que contar,
depenent dels ulls que el mirin,
saps que en alguna cosa et sentiràs identificat

Inédits: Microrelat a la web 80 grams 24 Mai 2010

Posted by Carles Campomar in Inédits.
1 comment so far

ELS 80 GRAMS

 
Estava espantada, no es podia moure dels nervis que portava a sobre, no li sortien les paraules per respondre les preguntes dels agents de policia.No deixava de mirar el got que hi havia a sobre de la taula del menjador que contenia líqud transparent.Fins que va caure a terra desolada, i es posà a plorar.Aquells 80 grams de pols blanca que havia ficat dins del got que li havia oferit al seu marit, havien fet efecte com ella volia.Així posava fi a tants anys de maltractaments