jump to navigation

El nen que molt va camimar 24 Juliol 2011

Posted by Carles Campomar in Contes per somiar.
add a comment

 

Aquell nen que un dia va sortir de casa sense cap direcció es va trobar un gosset amb un caminar que semblava tenir-lo intrigat en alguna cosa.
El nen va caminar darrera d’ell sense que el gosset el veiés, i poc a poc s’anaven allunyant de casa. Van caminar molts quilòmetres, sense una direcció fixa, aquell nen va deixar enrere els contes de princeses i de Peters Pans, i anava descobrint els contes de la vida real, de la lluita del dia a dia, i dels mals de cap de la rutina.
El gosset es va fer gran i un dia va descobrir que allò que anava perseguint era l’ombra que mai podria atrapar, i aquell nen, va aprendre que el pas del temps ens allunya de casa, que ens fa formar una família, però que mai es pot deixar enrere aquell misteriós desig de tornar a ser petit.

La primera nit de primavera 29 Juny 2011

Posted by Carles Campomar in Contes per somiar.
add a comment
Feia temps que aquell gronxador no sentia els somriures dels nens del poble.
El gronxador estava despintat i a la tristor del gronxador abandonat només li donava alegria el camp de roselles vermelles que cada primavera neixien en el poble abandonat.
Però en una d’aquelles nits de primavera on els estels fan de llumins del vell gronxador, les roselles que encara no havien obert els pètals, com cada any, ho van fer aquella nit, i de dintre de cada rosella va sortir una nena. Entre totes van aconseguir tornar a fer moure el vell gronxador.
Van estar tota la nit jugant sense parar, fins que el sol va treure el cap darrera les muntanyes, i les nenes van desaparèixer com per art de màgia.
I ara cada any la primera nit de primavera surten nenes de dintre les roselles per jugar amb el trist gronxador.

La germana adoptiva 22 Març 2011

Posted by Carles Campomar in Contes per somiar.
1 comment so far

Els primers dies de vida amb la nova família no van ser fàcils, els germans petits de la Fàtima no la volien com a germana, perquè aquells dies ella havia aclaparat l’atenció dels pares, sempre estaven en tot per ella, i semblava que ells ja no importaven li feien la vida impossible a la Fàtima, li prenien el menjar de la taula, la deixaven tancada al carrer quan tornaven de comprar, entre altres tantes coses, un dia la Fàtima enfadada va agafar un coixí i plorant va començar a pegar als seus altres germans, i tots els germans van anar en contra la Fàtima amb els coixins. De sobte, els plors de la Fàtima es van convertir en rialles, i els altres germans van començar a riure també, i des de llavors es porten com a bons germans, sense baralles .

L’ocell oportú 3 Març 2011

Posted by Carles Campomar in Contes per somiar.
add a comment

 

En despertar el mico va veure que els germans no hi eren i que ell feia tard , de seguida va emprendre el camí, saltant de branca en branca, però de sobte s’enrecordà que no tenia esmorzar, i es va parar en un arbre ple de plàtans i va agafar-ne un mentre una serp que estava a sobre l’arbre el convidava a menjar-se’l .
El mico, desprès de pensar-ho no ho tenia clar, va obrir-lo i quan anava a clavar-li les dents un ocell des del seu darrera va dir-li que no se’l mengés, i quan va preguntar el perquè, l’ocell va dir-li : si et menges el plàtan et canviarà la vida. El mico espantat va dubtar entre si menjar-se’l o no, de sobte el va mollar al terra, i va dir, prefereixo tenir una vida de mico que… vés a saber que em pot passar!

La sirena que volia ser peix 8 febrer 2011

Posted by Carles Campomar in Contes per somiar.
add a comment

 

 

Ja no era aquella sirena feliç de feia temps, ja no tenia ganes de sortir a sobre les roques a cantar als vells mariners, ni ser la musa de tots els déus marins, ni tenia ganes de lluir els seus vestits per la cua, de diferents colors. Feia moltes nits que no podia dormir desitjant no ser aquella sirena plena de luxes, per ser filla del déu Neptú. Ella volia ser peix, per poder compartir la seva vida amb el seu gran estimat que un dia va ser un príncep blau, però que el seu pare el va convertir en un peix perquè no li agradava. Les nits de la sirena eren eternes desitjant tenir final feliç que arribaria el dia que el sol dormis amb la lluna i així l’encanteri es trencaria.